Sobre Vallcarca

Vallcarca és un barri del districte de Gràcia que ha viscut sota l’amenaça constant d’una reforma els darrers trenta anys, des de l’era Porcioles, i finalment ha estat afectat per una modificació del Pla General Metropolità de Barcelona el 2002. El casc antic d’aquest petit barri està delimitat per l’Avinguda de Vallcarca, el Pont de Vallcarca i el carrer Farigola, una zona que anomenarem “Vallcarca-riera-viaducte” i que es troba entre els turons del Putxet i el Coll. La riera és doncs l’origen d’aquest barri i un dels seus límits, que fins fa poc es deia Hospital Militar i actualment es diu Avinguda de Vallcarca.

El documental va nèixer com a una recerca que pretenia testimoniar el procés de transformació d’aquest barri barceloní a través d’una documentació bàsicament audiovisual. La fesomia de Vallcarca ja ha començat a canviar des de mitjans de l’any 2009: s’han enderrocat ja més d’una desena de cases i finques que han estat adquirides per l’ajuntament i per immobiliàries. D’aquí poc el barri de Vallcarca haurà perdut les construccions de fa més d’una cinquantena d’anys, tot rastre del seu teixit comercial i social. Es tracta d’un barri que ha patit una desertització progressiva en els darrers deu anys.

VALLCARCA: HISTÒRIA I CONFLICTE ACTUAL

Cap a principis del segle XX, Vallcarca es va formar com a part del municipi d’Horta. Era un barri d’estiuejants, ple de torretes i masies com Can Falcó, Can Mas i Can Gomis, i l’hostal de la Farigola, substituït ara per una escola i que dóna nom a un dels carrers principals. Un barri ple de carrers estrets, amb un cert aire a poble, on es barregen cases de planta baixa amb tallers de petites indústries envoltat per una part amb blocs de construcció més posterior a la part baixa de la riera. El barri ha acollit al llarg d’aquest segle no nomès a estiuejants, sinó a tota una onada d’immigració espanyola cap als 50-60, de procedència modesta i que venien motivats per la supervivència. En l’actualitat, hi viuen veïns de tota la vida (gent gran en la seva majoria), alguns comerciants i responsables de tallers, membres del col·lectiu esquàter, i llogaters que han aprofitat rendes molt baixes (sabent que era per un temps incert),…

Ens centrarem en el nucli antic del barri, el que queda reduït i encaixonat entre el pont de Vallcarca, l’Avinguda i el carrer Farigola. El seu nom original és Vall Càrcara, que significa «encaixonada»: una vall estreta per la quan baixaven les aigües de diferents torrents i que quedava incomunicada fins que es va construir el pont de Vallcarca i posteriorment transports com el metro o l’autobús.

El Pla de reforma del sector Hospital Militar-Farigola ha dividit la zona en set àrees d’afectació. Cada àrea té uns motius diferents: des de la construcció de nous edificis, àrees verdes i, en el cas del nucli antic, edificis noua i un vial, que es comença a construir al març, per tal de connectar l’Avinguda de Vallcarca amb la part superior del pont de Vallcarca i la plaça Mons. En total, el projecte afecta a més de dues centes famílies.

Ja abans de la seva afectació al 2002, el barri estava sota un procés d’abandonament i transformació: els locals i negocis que plegaven no han estat substituïts per altres, les cases no han pogut fer millores perquè no han rebut llicències d’obres… Un estat de paràlisi i degradació que fan que els mateixos veïns parlin de la seva Vallcarca com si fos un “barri cementiri” o “fantasma”.

El barri, que havia tingut peixeteries, “colmados”, bugaderies, i fins a un cinema, ara està format per edificis que seran enderrocats en menys d’un any o dos. La seva població, en gran part, és d’edat avançada. Ja ha començat la sortida dels veïns fora del barri: El veïnat ja s’ha començat a fragmentar i quedarà repartit per barris com Sant Gervasi i el Coll-Vallcarca (zones limitants) i, en algun cas, alguns veïns marxaràn més lluny. Les memòries i vivències quedaran soterrades amb les runes.

Una part del veïnat també la constitueixen els esquàters, amb qui en aquest cas la majoria de veïns han establert un contacte quotidià. En alguna ocasió hi ha hagut projectes en comú per tal de revitalitzar el barri, com un hort comunitari en un terreny d’una antiga escola.

Vallcarca ara sembla estar més morta que mai, i en canvi, porta set anys mobilitzant-se en contra de la seva “destrucció” i de les “expropiacions”. Igual que ha passat en altres barris de la ciutat, és interessant l’aliança de veïnat amb el moviment okupa.

——————————————————————————————-
Vallcarca és un barri que actualment pertany al districte de Gràcia, tot i que pertanyia fins al 1904 al municipi aleshores independent d’Horta. Té unes 50 hectàrees i cap als anys 80, tenia uns 8.300 habitats. Una de les hipótesis de l’origen del seu nom és Vall Càrcara, que significa vall “encaixonada”, estreta per la quan baixaven les aigües del torrent del Merdançar.
(Informació extreta del llibre “Tots els barris de Barcelona” de Josep Maria Huertas Clavería i Jaume Fabre)

Anuncios

Una respuesta a Sobre Vallcarca

  1. Pingback: La Fosca Vallcarca | Fotografia by Jofre Casanovas

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s